Continua el debat sobre la ponència estratègica del BLOC

La darrera setmana , les referències a les ponències del BLOC per al seu proper Congrés Nacional, lluny de minvar han continuat apareguent a la xarxa de blogs valencianistes tant a alguns blogs de militants destacats com d'autors independents.

Així, l'alcoià Rafa Carbonell, un dels autors de la ponència estratègica explica al seu blog allò que el va motivar a escriure "sobretot vaig pensar en aquells receptors valencians, en aquelles “persones de carrer”, als quals tothom, com a representant polític, voldria i hauria d’adreçar-se: el meu veí de replanell, la meua cosina que treballa en una botiga de roba o el quiosquer que em ven la premsa diària"

Qui fóra secretari de les JERPV i hui secretari comarcal del BLOC JOVE a la Plana Baixa, Jordi Julià també fa una anàlisi positiva de la ponència al considerar que amb esta "Sembla que el Bloc vaja camí de ser el d’aquell camí esperançador del 2003, aquell de la il·lusió."

També Pere Fuset torna a tractar la qüestió, centrant-se en com dibuixa l'univers simbòlic la nova ponència. L'exsecretari de les joventuts del BLOC ironitza sobre aquelles referències a la premsa que l'assenyalen com a instigador d'uns canvis que avala al seu post malgrat que advertix "Resoldre definitivament este embolic - que ja cansa- o fins i tot fer una bona gestió política de la ponència, no és garantia d'èxit electoral per al BLOC ni per al projecte de construcció nacional que defensem els valencianistes."

Qui també ha parlat sobre la seua hipotètica influència en la ponència estratègica del BLOC ha estat Vicent Baydal qui ha ironitzat sobre aquells que aposten per una eventual participació en política. Amb tot Baydal celebra l'aposta estratègica del BLOC però tot aclarant quin és el seu paper explica "Fet i fet, em vaig interessar per l'anàlisi de la proposta nacionalista dominant al si del valencianisme -la de Joan Fuster- per les seues repercussions historiogràfiques, que marcaven certs clixés que influenciaven prèviament la tasca dels historiadors."

Xavi Bellot coincidix al seu post Congrés del Bloc: esperança amb idees apuntades per altres autors com destacar la poca innovació efectiva de la ponència del BLOC pel que fa a les qüestions simbòliques o destacar la ponència organitzativa amb una acollida més discreta a la blogosfera valencianista que per a ell "palesa que l’estructura actual del partit està completament superada per la dimensió de la representació institucional aconseguida, que si bé no cobreix les expectatives de gairebé ningú sí que és la més potent de la història del nacionalisme valencià."

De manera subtil el blog Crimea i Darmin també tracta al post Hipocresia el debat de fons de la ponència estratègica del BLOC. Per al seu autor "Ja fa un temps que el valencianisme polític va cada cop, abandonant el possible projecte dels Països Catalans; segons sembla a la majoria de la població li aterra la idea. Hordes de valencians surten als carrers si la idea es plantejada, i planten senyeres amb blau com a protesta i demanen ajuda a Madrid. Per contra, tampoc surten hordes de valencians a plantar senyeres quadribarrades per ahi i demanen ajuda a Barcelona, cada volta que se planteja la idea d'Espanya. I ni molt menys, surten eixes mateixes hordes quan se planteja la idea de Estat Valencià, i planten una estrelada..."

I molt més explícit Raimon Galiana aprofita les dues cites amb les quals comença la pol·lèmica ponència per a des del seu post Un País diferent, un País que ha canviat per a destacar algunes de les apostes de la ponència. Així, l'autor ironitza: "Una pena que Aldous Huxley no estiga viu, podríem preguntar-li si crear una AVL per embolicar, amagar, diluir i crear una nova denominació (amb guionet o sense), refuta el fet que al País Valencià es parla català i que aquest deixe d'existir."